L’origen mallorquí del universal símbol de la Rosa del Vents. La creació i pensament de Ramon Llull, vigent i d’actualitat encara avui en dia. Inspiració del logo de Mare Mar Fundació.
És un ocell? És un avió?
Vatualmón, si és en #RamonLlull!
Al Museu de Mallorca (Carrer de la Portella, 5 de Palma) A l’escala, gran mascaró de proa, esculpit en fusta per Ricard Anckerman, que va pertànyer al vaixell Lulio.
Recordem perquè Llull té tanta importància en la navegació, a través d’un post ja publicat aquí:
El logo de la #MareMarFundació, és un recordatori i vindicació d’una universal contribució mallorquina i de la cultura catalana, la #RosadelsVents.
El nostre avantpassat més il·lustre, #RamonLlull, fou qui la ideà en desenvolupament pràctic de la seva lògica. També fou el perfeccionador de la brúixola i l’astrolabi, transformant les formes de navegació fins aquell moment realitzades per estima. Ell fou el precursor de l’Escola Cartogràfica Mallorquina i #JafudàCresques, qui primer la grafià en el primer mapamundi, l’Atles Català de 1375.
Contextualitzant a Ramon Llull (1232-1316), a l’illa de Mallorca existia un ambient cultural preparat per invencions nàutiques, es fabricaven cartes nàutiques i d’altres instruments nàutics. No sembla improbable que Ramon Llull fos, si no l’autor, almenys l’esperit director de la compilació de saber.
La set de saber que sentia Llull i el seu zel religiós que el portaren a fer grans viatges, per terra i per mar, durant els quals la seva intensa curiositat el posà al corrent de la ciència i de l’art de navegar. Ningú com ell, a les acaballes del segle XIII, no podia posseir coneixences tan completes ni una experiència personal tan ufana, per compilar encertadament els resultats de les observacions recollides pels nauxers mallorquins en llurs viatges per la Mediterrània. Cal tenir en compte, a més, que la carta de navegar normal seria compilada a una època en la qual la saviesa de Llull assoliria la màxima maduresa, fou feta en son país nadiu, en la terra on s’havia escolat bona part de la seva vida i on sembla que sojornava sovint de tornada dels seus viatges.
Època dinàmica en la qual les naus catalanes establides en sòlides bases a la Mediterrània, arriben fins als confins orientals d’aquesta mar al mateix temps que visiten la costa atlàntica africana i remunten per aquest oceà fins als ports més importants del nord d’Europa. Així no és una coincidència que en aquell temps, aquets fets influïssin decididament en el desenvolupament de la Cartografia.
La novetat dels mapes de l’escola mallorquina està en què, molt sovint, deixen d’ésser simples cartes de navegar pures, transformant-se en mapes nàutico-geogràfics per afegir-hi moltes ressenyes de l’interior dels continents, fet que feu néixer el concepte modern de mapamundi, com es pot constatar amb l’Atles Català de 1375 de Cresques.
La Rosa dels Vents fou introduïda així mateix en les cartes de navegar; sembla que el primer cartògraf que posà aquesta novetat en les cartes de navegar fou Cresques, en son Atles. Dibuixà una rosa de vuit vents, o sigui, els vents que Llull en diu naturals, i li donà un sentit estrictament funcional. Tenia per objecte de marcar les direccions dels vents, el que permetia traslladar-les a cada punt de la carta de navegar, assenyalant el rumb. La seva forma primitiva s’ha convertit en les cartes hidrogràfiques dels nostres dies en un cercle graduat de 360º, però la finalitat és la mateixa. Les noves cartes d’escola mallorquina gaudiren d’una gran utilitat pràctica que els permeté d’arribar més enllà del primer període dels grans descobriments geogràfics, és a dir, els navegants se serviren d’elles al llarg de gaire bé tres segles.
