L’entorn d’actuació natural i d’acció propera de la Mare Mar Fundació és el centre de la badia de Palma, on allà mateix comptem amb el nostre port base d’actuació, el Club Nàutic Cala Gamba. Ens centrem concretament entre el torrent Gros i el torrent de Sant Jordi, on ens trobem amb indrets importantíssims terrestres i d’entorn costaner marí com l’ANEI i CIC d’Es Carnatge, amb tots els seus importants valors paleontològics, etnològics, científics, arqueològics, biològics i d’interès naturalístic a més d’alta activitat social i esportiva, al ser l’únic indret no urbanitzat que resta a la badia.
Lligat també a altres cabdals àrees com el BIC de l’illot de Sa Galera, enclavament d’alt interès des de fa mil·lennis. La seva recent excavació arqueològica ha permès posar de manifest un passat sorprenent. Les troballes situen l’Illot de sa Galera com un dels jaciments més importants de l’època púnica del Mediterrani Occidental. Els descobriments en la petita illa, situada en la badia de Palma, confirmen una història humana de més de 4.000 anys i un gran potencial arqueològic. “Es tracta d’un jaciment excepcional, un centre cerimonial únic”, segons els arqueòlegs Jorge Argüello i Ramon Martín, responsables de les excavacions.
Prop del torrent de Sant Jordi, a pocs metres de la platja front la zona humida de Ses Fontanelles, l’estiu del 2019 es va produir una descoberta excepcional. Va aparèixer de manera casual les evidències d’un naufragi romà. L’interès del qual va propiciar que el Consell encarregués una primera excavació d’urgència. El centenar d’àmfores recuperades varen ser dipositades al Museu de Mallorca, verificant els tècnics el bon estat de conservació i importància històrica de la troballa. D’aquesta manera, la institució insular va promoure un projecte interinstitucional per a l’estudi del vaixell i el carregament.
Aquest derelicte trobat a Palma és l’únic vaixell d’aquesta època conegut en què han aparegut diverses desenes d’inscripcions pintades a les àmfores. Part de la transcendència de la troballa rau en el fet que en molt pocs restes romans les àmfores han aparegut segellades amb els taps originals.
El naufragi de Ses Fontanelles és una càpsula del temps que permet aproximar-se al comerç dels segles III i IV dC, una època encara molt poc coneguda a la Mediterrània Occidental. Aquestes àmfores tenen “un potencial científic incalculable com a document històric, fet que permetrà en els propers anys situar a Mallorca en un lloc privilegiat als debats acadèmics i científics sobre l’economia i el comerç romà”.
Però a la badia de Palma, comptem encara amb un dels instruments més importants per a pal·liar els efectes del canvi climàtic, les praderies de posidònia. Ecosistemes fonamentals per a garantir la biodiversitat mediterrània alhora de resultar els embornals de carboni més eficients. No obstant la seva degradació en aquestes últimes dècades per efecte entròpic ha estat alarmant (emissaris d’aigües residuals actius, creació d’autopistes d’erosió per la instal·lació d’infraestructures gasistes, fondejos, etc.)
Observem la comparativa del seu estat al 1984 amb l’actual:
Aquest enclavament marítim tan rellevant a l’illa de Mallorca, compta amb un valors i potencialitat que resulten únics i dignes de preservar. És per això que volem impulsa la seva declaració de figura protecció sota l’empara de jurídica que estableix l’estratègia marítima internacional. En concret del UNEP MAP (Programa de Medi Ambient de Nacions Unides en el Pla d’Acció per la Mediterrània) de la Convenció de Barcelona, a través de la figura OMEC (Altres Mesures Eficaces de Conservació Basades en Àrees).
Aquesta podria ser la primera OMEC de tota la Mediterrània, ja que encara no n’ha estat cap declarada. Reuneix totes les condicions per així ser-ho i des de Mare Mar Fundació ens hem decidit a fer-ho possible. Ens hi acompanyes?
A la COP 22 (Antalya, 7-10 de desembre de 2021) d’UNEP MAP de la Convenció de Barcelona, els 21 Estats membres de la riba mediterrània i la Unió Europea, arribaren a acords històrics. Nosaltres hi érem presents a través del Cercle Mallorquí de Negocis, entitat de Balears que per primera vegada hi figura com a partner de la MAP.
En referència dels documents aprovats, us en fem una síntesi del que fa referència a les Àrees a Protegir:
I.3. Context general a la Mediterrània
7. La mar Mediterrània, és el mar semitancat més gran del món. Es considera un punt crític de la biodiversitat, que representa només el 0,3 % del volum mundial dels oceans i alberga entre el 4 i el 18% de les espècies marines identificades al món. A més del seu valor de biodiversitat, la Mediterrània té un important valor històric, cultural i socioeconòmic. La Mediterrània representa el 20% del producte marí mundial tot i representar només l’1% de tots els oceans, és una de les principals destinacions turístiques del món i abasta tres grans travesses marítimes. A més, es creu que la pesca i l’aqüicultura, un altre sector molt important de l’economia blava del Mediterrani, proporcionen ocupació directa i indirecta a almenys un milió de persones.
8. Com a mar semitancat, la Mediterrània és més susceptible als impactes humans que les aigües més obertes i és un dels biomes del món que mostra respostes negatives fortes a les pressions de l’ús de la terra i del canvi climàtic. La mar Mediterrània ja pateix l’impacte del canvi climàtic a un ritme superior a les mitjanes mundials, amb un escalfament més ràpid durant totes les estacions i una tendència cap a condicions més seques. L’Adriàtic, l’Egeu, el Llevant i el nord-est del mar Jònic, en particular, es troben entre les zones més afectades actualment pel canvi climàtic.
9. Aproximadament el 80% de la contaminació marina procedeix de fonts terrestres, principalment l’agricultura, la indústria i els residus municipals. Les deixalles marines, compostes en gran part per macro i microplàstics, es consideren una de les principals fonts de contaminació a la mar Mediterrània. Tanmateix, la pesca comercial també ha estat reconeguda com una font important d’escombraries, en particular les arts de pesca rebutjades, com les xarxes, i les restes de poblacions de peixos. Per ser un important centre de transport marítim, el soroll submarí i els abocaments accidentals de petroli i altres substàncies perilloses són també fonts de contaminació a la regió. L’elevat trànsit marítim al mar suposa un perill addicional per a molts mamífers marins i el risc de col·lisió entre vaixells i mamífers marins és elevat.
10. La Mediterrània es troba entre els mars més sobreexplotats del món amb un ampli ús a la regió de la pesca d’arrossegament de fons i les xarxes de malla. La pesca d’arrossegament de fons és la principal pressió a què s’enfronten els conjunts de coral·ligen i les captures incidentals estan tenint un profund impacte en diverses espècies, com les tortugues marines i les aus marines. Les espècies no autòctones i invasores també són cada vegada més presents al mar Mediterrani, amb un total de més de 1199 espècies marines no autòctones registrades, de les quals més de 107 són invasores. La principal introducció d’espècies no autòctones a la Mediterrània, excloent-ne la migració natural o en resposta als impactes del canvi climàtic, procedeix en gran mesura de la indústria naval a través de l’aigua de llast i les bioincrustacions als cascos.
11. Les AMCP es consideren una de les eines clau per preservar i restaurar la biodiversitat i el funcionament regular dels ecosistemes marins. Un ecosistema marí sa i funcional és essencial per proporcionar seguretat alimentària, llocs de treball, regulació del clima i benestar humà i, per tant, per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L’important paper que tenen les AMCP per ajudar les parts contractants a complir els compromisos nacionals, regionals i mundials està ben reconegut. Els països mediterranis proposen l’ampliació de la xarxa d’àrees marines protegides, establint corredors ecològics que evitin l’aïllament genètic i permetin la migració de les espècies, alhora que la fan més representativa de les ecorregions del mar Mediterrani, estenent-se especialment a les costes meridionals i orientals. També es proposa la incorporació d’altres mesures eficaces de conservació basades en àrees (OMEC), d’acord amb els criteris del CDB, com ara les zones culturals protegides i les zones militars, i l’ampliació a mar obert a través de les zones de pesca restringides (FRA de la CGPM) i les zones candidates als ecosistemes marins vulnerables (EMV de la FAO), les zones marines especialment sensibles (ZMES de l’OMI), alhora que se n’afavoreix la ubicació dins de les àrees marines d’importància ecològica o biològica (les AIEB estan incloses al repositori del CDB).
I.4. El valor de les AMCP i les OMEC
Definicions,
AMCP: Àrees Marines i Costeres Protegides
OMEC: Altres Mesures Eficaces de Conservació Basades en Àrees
12. La pèrdua de biodiversitat i la degradació del medi ambient es consideren dues de les amenaces més importants per a l’economia mundial durant la propera dècada. Les solucions basades en la naturalesa (SBN) es defineixen com a “accions que protegeixen, gestionen de forma sostenible i restauren ecosistemes naturals o modificats que aborden els reptes de la societat de forma eficaç i adaptativa, proporcionant simultàniament beneficis per al benestar humà i la biodiversitat”. Les AMCP i les OMEC ofereixen solucions basades en la natura per donar suport als esforços globals d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. Preserven la biodiversitat marina, permeten que els ecosistemes marins actuïn com a bombes de calor i carboni, reforcen la seva resistència a l’escalfament global i ajuden a combatre l’acidificació. Les praderies de Posidònia oceànica, en particular, són un embornal de carboni i un amortidor de l’acidificació del mar, i les AMCP tenen un paper molt important en la protecció d’aquest hàbitat vulnerable. Les AMCP també poden protegir importants hàbitats costaners actuant com a barreres naturals contra els impactes dels perills climàtics en garantir el funcionament eficaç de la interfície terra-mar, i en ser solucions basades en la naturalesa per mitigar els fenòmens extrems, reduint així l’erosió costanera i la regulació de les inundacions.
13. Les AMCP i les OMEC també tenen un paper fonamental en el creixement econòmic blau sostenible en restaurar i augmentar el valor del capital natural de la Mediterrània de què depenen molts sectors. S’ha demostrat que les AMCP dissenyades estratègicament augmenten el rendiment dels peixos mitjançant la propagació de larves i adults. Es creu que, si el 30% del Mediterrani es conserva de manera efectiva, la biomassa de les espècies de peixos depredadors i grans pelàgics mostrarà un increment notable. A més, les AMCP amb alts nivells d’aplicació, entre altres atributs, han demostrat tenir poblacions de peixos més saludables a les zones d’amortiment, i com a resultat els ingressos dels pescadors han estat majors. Les AMCP i les OMEC ben gestionades, que mantenen una biodiversitat i uns ecosistemes sans, són també un important motor de la demanda turística, una altra important indústria de la regió.
I.5. Situació actual de les AMCP i OMEC a la regió
14. Actualment hi ha 1126 AMCP a la mar Mediterrània que cobreixen 209 303 km² (8,3 %), dels quals només el 0,06 % són zones estrictament protegides. Fins avui no s’ha informat de l’existència d’OMEC a la Mediterrània, però si es combinen les zones que podrien ser OMEC (és a dir, 1 zona marina especialment sensible i 8 zones de pesca restringida), la cobertura total d’AMCP i OMEC potencials ascendeix actualment al 9,3% del mar Mediterrani. Tot i que s’han fet bons progressos, ja que alguns països superen, compleixen o s’acosten molt a l’10% per al 2020 (meta 11 d’Aichi), la regió en conjunt s’ha quedat enrere. Hi ha una gran disparitat en la cobertura d’AMCP entre els països, amb la majoria d’AMCP a la mar Mediterrània occidental i el 90,05% a la part nord de la Mediterrània. A més de la representació geogràfica, també hi ha una distribució desigual de les AMP en funció de la profunditat del mar, ja que en profunditats superiors a 1000 m les AMP ocupen menys del 4%. Ara que la regió compta amb nous objectius, no només s’espera que augmenti la cobertura sinó que és essencial que aquesta estigui representada de manera més equitativa entre les parts contractants i els diferents ecosistemes.
15. A més de la cobertura, els objectius anteriors i actuals (Marc Mundial de la Biodiversitat posterior al 2020) per a les àrees protegides estipulen que els sistemes d’àrees protegides (AP) i OMEC s’han de gestionar eficaçment. Al llarg dels anys s’han realitzat diverses enquestes per avaluar l’eficàcia de la gestió i identificar els obstacles i factors limitants per a l’establiment i la gestió de les AMCP, encara que són poques les AMCP i els sistemes d’AMCP que fan avaluacions periòdiques de eficàcia de la gestió. Les enquestes i avaluacions dels països van revelar una sèrie d’obstacles transversals per a una gestió eficaç de les AMCP (quadre 1). Garantir la voluntat política i el suport per a l’establiment i la gestió de les AMCP i les OMEC és un dels elements més crucials per superar les barreres restants per tal de complir els objectius del 2030 per a les AMCP i les OMEC a la regió.
Quadre 1: Principals barreres per a una gestió eficaç de les AMCP
▪ Manca de voluntat i suport polític
Per a l’establiment i la gestió de les AMP
▪ Finançament insuficient
No n’hi ha prou, no és sostenible, depèn molt dels fons externs
▪ Recursos humans inadequats
No hi ha prou personal per a les AMP, i quan hi ha personal, molts no tenen els coneixements tècnics necessaris per a la gestió de les AMP
▪ Manca de participació, cooperació i suport del sector i de les parts interessades
Escassa coherència i harmonització dels plans i accions polítiques
▪ Coneixements insuficients
Llacunes de coneixement per a una presa de decisions eficaç
▪ Manca de plans de gestió
▪ Vigilància i aplicació inadequades
Procediments poc clars a la legislació, manca de reglaments, escassa cooperació amb els organismes d’aplicació, patrulles de rutina irregulars, mandats i responsabilitats poc clars per a l’aplicació
▪ Seguiment i avaluació insuficients
Seguiment insuficient i inadequat de l’eficàcia de la gestió, seguiment biològic insuficient i de la biodiversitat
I.6. OMEC: Altres mesures eficaces de conservació basades en àrees
16. Com s’ha esmentat anteriorment, la mar Mediterrània no té actualment cap OMEC formalment reconeguda. Les OMEC seran una eina essencial per ajudar les parts contractants a assolir els seus objectius globals i també regionals de conservació de la biodiversitat en el marc del Conveni de Barcelona, i per reconèixer l’esforç d’altres sectors en la integració de la conservació de la biodiversitat en el desenvolupament sostenible. Com a eina cada vegada més important per ajudar les Parts Contractants a complir aquests objectius i, atesa la manca d’experiència a tota la regió a l’hora de reconèixer OMEC al medi marí i costaner, cal proporcionar una orientació clara i harmonitzar el reconeixement de les OMEC a totes les parts contractants. Com a tal, les OMEC han estat identificats com un pilar estratègic clau (capítol 2) per ajudar les Parts Contractants a assolir els objectius pertinents del Marc Mundial de la Biodiversitat a la mar Mediterrània Les OMEC es defineixen com:
Una àrea geogràficament definida que no sigui una Àrea Protegida, que es governa i gestiona de manera que aconsegueixi resultats positius i sostinguts a llarg termini per a la conservació in situ de la biodiversitat, amb les funcions i els serveis dels ecosistemes associats i, en la seva cas, els valors culturals, espirituals, socioeconòmics i altres valors rellevants a nivell local. (CDB 2018).
17. Les OMEC proporcionen un mitjà per a un reconeixement més formal de les àrees importants per a la biodiversitat més enllà de les AMCP. Una diferència clau entre les AMCP i les OMEC és que les àrees protegides tenen un objectiu de conservació primari, mentre que les OMEC ofereixen una conservació eficaç de la biodiversitat independentment dels seus objectius i dels seus tipus de governança. El 2018, a la seva 14a Conferència, les Parts Contractants del CDB van acordar una definició, principis rectors, característiques comunes i criteris per a la identificació de les OMEC (Decisió 14/8). Tot i això, la decisió del CDB destaca que els criteris s’han d’aplicar “de manera flexible i cas per cas”.
18. L’adopció de la definició i els criteris crea oportunitats perquè les Parts Contractants del Conveni de Barcelona comencin a reconèixer i informar sobre les OMEC, cosa que, com s’ha esmentat, probablement serà necessari si la regió vol complir amb l’ambiciós Marc Mundial de la Biodiversitat posterior a 2020. A més, el procés d’identificació de les OMEC també ofereix l’oportunitat de reunir els sectors de la pesca i la conservació, tant a nivell nacional com regional, amb la possibilitat que les OMEC relacionades amb la pesca ajudin a assolir els objectius tant de la Comissió General de Pesca de la Mediterrània (CGPM) com del Conveni de Barcelona. Tot i que actualment no s’ha informat de l’existència d’OMEC marines a la regió, s’han reconegut i notificat OMEC terrestres a països de dins i fora de la regió mediterrània. Això suposa una oportunitat perquè les parts contractants aprenguin de l’experiència adquirida per aquests països en l’aplicació dels criteris del CDB. A continuació s’ofereix una llista no exhaustiva dels tipus de zones que podrien ser potencials OMEC a la Mediterrània:
• Zones restringides de pesca, en particular les que tenen espècies crítiques, i les que estan restringides permanentment per millorar els resultats de conservació a llarg termini.
• Zones de veda militar marina o costanera, ja que algunes solen ser zones prohibides i poden tenir bons resultats de conservació.
• Patrimoni arqueològic i cultural (vaixells enfonsats, naufragis arqueològics, restes antigues subaquàtiques, ciutats, etc.).
• Zones amb restriccions de petroli i gas
• Zones gestionades amb finalitats de navegació, com ara les zones marítimes especialment sensibles de l’OMI.
II. Estratègia
19. Les àrees protegides es consideren la pedra angular de la conservació de la biodiversitat. Les àrees marines i costaneres protegides (AMCP) són cada cop més reconegudes com una de les eines de gestió i conservació més eficaces per ajudar a mitigar les tendències mundials de degradació dels ecosistemes marins i costaners i la pèrdua de biodiversitat. A més de proporcionar beneficis a la biodiversitat i als serveis dels ecosistemes, les AMCP i les OMEC són també eines fonamentals per ajudar els països a complir els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i les seves Contribucions Determinades a Nivell Nacional (CDN) mitjançant la protecció i la restauració del capital natural. Tot i això, solen interpretar-se malament i infravalorar-se els seus immensos valors socioeconòmics i culturals, així com el seu paper com a solucions basades en la natura.
20. El conveni sobre la diversitat biològica (CDB) és l’instrument jurídic internacional més important en matèria d’àrees protegides. El treball en curs del Marc Mundial de la biodiversitat (GBF) posterior al 2020 sota el CDB, representa una nova era per a la conservació de la biodiversitat, amb nous objectius i fites. L’objectiu de les àrees protegides (objectiu 2) estableix la meta ambiciosa següent: “Per 2030, protegir i conservar almenys el 30 % del planeta mitjançant sistemes ben connectats i eficaços d’àrees protegides i altres mesures efectives de conservació basades en àrees, centrant-se en àrees especialment importants per a la biodiversitat”. Es reconeix que cada país tindrà els seus propis objectius específics de cobertura d’AMCP i OMEC, però, d’acord amb aquests objectius globals per a les àrees protegides, l’objectiu posterior al 2020 per a les AMCP i OMEC mediterrànies a tota la regió (que es podria modificar a mesura que avanci l’esborrany del GBF posterior a 2020) s’ha identificat com a:
Per al 2030, almenys el 30 % del mar Mediterrani estarà protegit i conservat mitjançant sistemes ben connectats, ecològicament representatius i eficaços d’àrees marines i costaneres protegides i altres mesures eficaces de conservació basades en àrees, garantint un equilibri geogràfic adequat, centrant-se en zones especialment importants per a la biodiversitat.
21. A més, i d’acord amb les recomanacions de la comunitat regional de conservació marina (2 % – Fòrum 2016 d’AMP a la Mediterrània, declaració de Tànger) i els objectius subregionals (10 % – Estratègia de Biodiversitat de la UE) per millorar els nivells de protecció, s’ha identificat un altre subobjectiu regional:
Per al 2030, s’incrementa el nombre i la cobertura de les àrees marines i costaneres protegides amb nivells de protecció millorats, contribuint a la recuperació dels ecosistemes marins.
30. Les OMEC seran una eina fonamental per ajudar les Parts Contractants del Conveni de Barcelona a complir els objectius del GBF per després del 2020. El Conveni de Barcelona té un important paper que exercir a l’hora de facilitar la identificació, el reconeixement i la notificació de les OMEC, però la seva gestió i el seu seguiment correspondrien en general a altres sectors i al mandat d’altres organitzacions regionals. Per tant, en aquest pilar estratègic, els resultats i les activitats se centren en el suport a les parts contractants perquè només identifiquin, reconeguin i informin sobre les OMEC a les zones dins i fora de la seva jurisdicció.
31. Encara que actualment no es reconeix cap OMEC marina a la regió, les parts contractants han tingut alguna experiència en el reconeixement d’OMEC terrestres. Aquestes presenten una oportunitat d’aprenentatge i d’adaptació al context marí. Per tant, les activitats d’aquest pilar se centraran a donar suport a les parts contractants perquè comprenguin els criteris de les OMEC i garanteixin enfocaments apropiats i harmonitzats per a l’aplicació i la comprovació dels llocs respecte a aquests criteris (producte 3.1). Es proporcionarà més orientació i suport per al reconeixement de les OMEC potencials i candidates i la presentació d’informes a les bases de dades regionals i mundials pertinents (producte 3.2). 32. Les OMEC ofereixen l’oportunitat de reconèixer els esforços i les contribucions d’altres sectors a la conservació de la biodiversitat. Algunes OMEC poden albergar importants serveis de biodiversitat i ecosistemes que es beneficiarien de mesures addicionals basades en l’àrea per augmentar els seus resultats de biodiversitat, i per tant haurien de ser prioritzats en la planificació espacial marina (PEM) intersectorial (producte 3.3) perquè es puguin establir noves OMEC (producte 3.4). Això és molt important per assolir l’Objectiu 1 de l’actual GBF, però també per assolir els compromisos i iniciatives sobre PEM en el marc del Conveni de Barcelona.